Les primeres vegades que hi entràvem dèiem que era la nostra habitació. Una habitació que ens permetia fer allò que sempre havíem volgut. La llista de coses podia ser enorme, però probablement la primera que volíem fer, era posar el volum de l’ampli molt alt. Volíem evitar coartar a ningú i convidar a la gent a l’habitació destinada a la pràctica del rock. El temps també ens ha ensenyat que en aquell quarto també som capaços de levitar-hi mentre es practiquen altres coses que no són el rock: Ens hem adonat que en aquest petit estat que hem format, hi són benvingudes la gran majoria d’expressions que ens envolten i que més sovint del que ens pensàvem acabem habitant espais comuns amb col·lectius aparentment allunyats. Això ja és una celebració.
En aquesta casa sempre hem volgut pensar que els noms ens signifiquen i per això vam voler escollir un nom que complís aquesta promesa. Què ha passat, no? Et preguntes… Doncs que el final també hem vist que un substantiu neutre també ens serveix, perquè al final acabem sent gent diferent i res ens identifica a tots. Però espera! Que hi ha una història.
Partim de la base que no volem encasellar-nos en un estil concret, sinó més aviat en una manera de fer les coses. Allò que diuen que el contingut és més important que el continent. Com que som molt nostres, no hem volgut caure mai en les inèrcies que ja hi ha marcades i crear les nostres pròpies normes, com si fóssim un país diferent.
Continuem doncs amb la nostra modèstia. Tenim una habitació, que és a més un país i que el què hi passa allà a dins és tan especial per nosaltres que ens fa levitar. Hi va haver un moment que estàvem tan encallats que fins i tot ens semblava bé dir-li a la sala, Levitació. Com aquell qui va a Ioga, va a Levitació.
Per sort, ens van aconsellar bé i aquesta opció es va descartar. Ara no val dir que mola més Levitació que VOL. Però vaja, que si continuem per aquí ja t’hauràs fet a la idea del camí que vam fer, oi?
Doncs no. Nosaltres som part d’una cooperativa que es diu L’Afluent, així que vam començar a buscar noms relacionats amb accidents geogràfics, llenguatge d’aigua dolça i topònims, amb un resultat més que incert. No els posarem aquí perquè després ja hi tornarem a ser amb allò que a mi m’agrada més aquest, a mi l’altre. Quan vam haver repassat tot el mapamundi a la recerca d’un nom prou escèptic però alhora pronunciable i que a més estèticament ens agradés, vam decidir abandonar aquest camí.
Per cert, algú coneix el riu Okà? És un afluent del Volga, el riu més llarg d’Europa, a la Rússia occidental, amb una longitud de 3.700 km i un cabal mitjà de 8.000 m³/s (Wikipedia). Això últim és bàsicament una referència interna que segurament no té gens d’interès. Un dels socis de la cooperativa és també traductor de rus al català. Doncs Okà també va estar al podi unes quantes setmanes. Però al final no. Volga també era va ser una opció en algun moment.
I al final vam trobar màgicament una paraula que era capaç d’unir tot això que expliquem aquí i que alhora pot semblar que és o una abreviació o unes sigles. Ja ens està bé. Les paraules que comencen per vol ens agraden bastant: volum, voltatge, Volga, voltar, volar, voler, voluble, voluntat… Incorporem un nou imaginari allunyat de la superfície. Ara ja tenim l’aigua i l’aire. Només ens falta la terra i el foc: Benvinguts!
